Bo, ahi dixe la pregunta.
Perque sincerament estic cremat, pero no es res nou, mos pasa a molts, i en esta lluita valencianista es lo normal. Moltes vegades me pregunte si val la pena seguir, si val la pena seguir a pesar de rebre hosties per tots els puestos, de vore enfrontaments entre mosatros, de critiques al teu treball, de vore que lo que fas, pareix que no servixca per a res, uns criticant les pintades, atres te critiquen que sigues nacionaliste, atres que no estigues en cert partit polític. En fi, la lluita es aixina. En lo facil que seria tindre una vida normal, buscar-se una novia, que no la tingues que compartir en el valencianisme(gran erro meu, que per culpa d'aixo vaig pedre a la persona que volia)
Pero, ¿estar cremat significa abandonar la lluita? No amics, no pots abandonar la teua terra, no pots dixar-la tirada. Moltes vegades me pregunte,¿perque lluite? i mire la Real Senyera i ho comprenc, lluite per la llibertat d'un poble, contra tots aquells que l'ataquen, i que volen destruir la seua cultura.
Moltes coses tindrien que canviar en lo valencianisme, pero bueno, la primera no atacar-mos entre mosatros mateixa, la unió del valencianisme es important(no es lo mateix l'unió del valencianisme, que l'unió de tots mosatros alrededor d'una persona).
Pero un consell vaig a donar, per molt cremats que esteu, mireu la vostra senyera, i comprendreu el perque de la vostra lluita, i mai l'abandoneu, si esteu cremats parleu en atre valencianiste, que es el vostre germà, i per eixemple si algu me diu que esta cremat en esta lluita valencianista, yo mai li donare l'esquena i l'ajudare, perque es el meu germà de lluita.
martes 3 de junio de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
.jpg)
2 comentarios:
Eres molt bó chequebo, ha segut un plaer coneixer-te, els teus artículs en la meua ideologia son prou paregudes, per tant m'agrada molt este bloc.
Hi ha molta gent que passa pels mateixos camins que tu has passat. Que comencen pensant unes coses i al final acaben pensant d'una manera que fa anys no imaginarien sense canviar el seu ideal bàsic, i això t'ha passat a tu i nos ha passat a molts, fins que trobem el lloc a on estem agust.
Encara te queda molt camí per recorrer i moltes preguntes que fer-te. Llig molt i viu els llibres valencianistes, tots tenen coses bones que aportar i llig els llibres de la tercera via i "nacionalistes" del Bloc i compara les coses, mira les posicions i les idees. Te farà entendre la realitat de manera més clara. Segurament dubtes, molts dubtem, pero despres aplega una reafirmació de les idees que en acabant acaben per donar-te una llibertat i satisfacció que abans no tenies.
¿Perque es aixina? Perque el valencianisme no es una cosa que s'ensenye, sino que es porta dins, i a ningú li convé que es mostre (ni a catalanistes ni a espanyolistes) per aixo, podem anar d'un costat a atre fins que nos situem en el lloc que toca en tota l'argumentació correcta.
Yo no soc nacionaliste per gust. De fet pense que el nacionalisme o el patriotisme es una vulgaritat, impropia de les persones que volen ser lliures, ho trobe coent i cutre, és una ideologia injusta i horrible. No conec cap nacionalisme que siga bo. I encara aixina soc nacionaliste.
Soc nacionaliste perque crec en les persones, perque vullc defendre allò que em fa ser valencià i només valencià, perque vullc viure en un lloc agust en mi mateix i economicament prosper. Perque busque egoistament viure be.
Pero que cap ideologia ni creencia te lleve allò que més vols.
La meua parella està molt llunt i pronte estarem junts, pero si tinguera que deixar-ho tot per ella no dubtes que Valéncia podria anar-se'n a l'infern. No val la pena perdre res, ni morir per un tros de terra.
;)
m'agrada el teu quadern, seguiré llegint-te.
un abraç.
Publicar un comentario en la entrada